Ets productiu o simplement estàs ocupat?

Quantes vegades heu sentit o pronunciat la frase: “No he parat en tot el dia, i no he fet res” Aquest és el típic lament d’una persona ocupada, que és conscient que el dia no li dóna de si, que no avança en temes importants, que els objectius que s’ha proposat segueixen igual de lluny que en començar el dia, però segueix donant-se cops de cap contra el seu mur de baixa productivitat.

ocupat-productiu
I quantes vegades heu exclamat o escoltat de manera efusiva la frase: “Avui ja em podria anar a casa”, encara que siguin les 12h del migdia? Aquesta és la increïble i agradable sensació que sents quan realment has estat productiu. Més enllà d’aquestes dues situacions, volia explicar-te algunes diferències entre estar ocupat i ser productiu, i et convido a que intentis identificar-te en cadascuna d’elles, per al final, comptabilitzar si estàs més ocupat o si realment ets productiu. T’atreveixes?

Els ocupats tenen moltes prioritats, mentre que els productius tenen poques prioritats

Aquells que sempre estan ocupats acumulen més i més prioritats, per tant al final tot és prioritari i com a conseqüència res ho és. Si cada tasca que has de fer té una prioritat prepara’t per lluitar amb elles a cada moment, perquè el que ara és el més prioritari, en un instant pot convertir-se en secundari. Recorda que les prioritats no les decideixes tu, encara que ho creguis així.
Si realment vols ser productiu oblida les prioritats i centra’t en complir els teus compromisos. Recorda que no podem gestionar el temps, ni les prioritats, però si podem gestionar la nostra atenció i el nostre focus.

Les persones ocupades es centren en el fer, les productives a definir el seu treball abans de fer

Ser productiu no vol dir necessàriament fer més coses, a això jo en dic ser hiperactiu. Ser productiu tracta més de fer el que cal fer (Eficàcia) utilitzant els mínims recursos possibles (Eficiència), en definitiva ser productiu vol dir ser efectiu. Les persones ocupades senten que com més fan més productives són, sense adonar-se en totes les ocasions que fan coses i destinen esforços i recursos a coses que no haurien. En resum, les persones ocupades tracten de construir molts cotxes, mentre que la gent productiva tracta de desenvolupar millors sistemes per a la fabricació d’automòbils, que fet i fet, els permetrà construir més i millors cotxes amb menys recursos i esforç. Pensar abans de fer, aquesta és la clau, i per això hem de ser conscients que definir el nostre treball forma part de la feina, i es tracta d’una part fonamental en l’era del coneixement en la qual ens trobem.

Les persones ocupades obren moltes portes, mentre que les productives les tanquen

Obrir molts fronts ens dóna una sensació complaent, estem ajudant els altres, mai tenim un NO per resposta, però al final ens sobrecarreguem de compromisos i responsabilitats, que sabem no podrem atendre ni complir, ens estressem i ens sentim frustrats. Si hi ha una paraula poderosa en productivitat és NO, utilitzar-la tancarà moltes portes que no ens porten a cap lloc i ens ajudarà a focalitzar el nostre esforç cap als nostres veritables objectius. No tinguis por de dir NO, sempre que hagis reflexionat teva decisió, tancar algunes portes ens permetrà obrir altres més interessants.

Les persones ocupades diuen que sí ràpidament. Les persones productives que sí lentament

Com ens ensenya el gran mestre Antonio José Masiá, refredar el pensament augmenta la nostra efectivitat. Pensar en calent habitualment ens porta a decisions incorrectes, poc meditades, sense valoració de pros i contres, sense buscar alternatives, sense eficàcia i sense eficiència.
Com abans et deia pensar abans de fer, un hàbit imprescindible en els temps que corren i que cada vegada practiquem menys ficats en aquesta voràgine d’immediatesa en la qual vivim.
Les persones ocupades tendeixen a decidir ràpidament preses del pànic que demorar la decisió pugui fer-los perdre aquesta oportunitat, que es pugui enfadar aquest client, o que els nostres amics es molestin per no contestar a l’instant, i lluny de tot això, els nostres interlocutors valoren més una resposta mesurada, valorada i amb criteri que una resposta immediata i sense fonament. Endarrerir les nostres decisions de forma voluntària pot ajudar-nos a evitar conseqüències desagradables, però a més ens permet avaluar i determinar alternatives que poden portar-nos per un millor camí per aconseguir el nostre objectiu.

Els ocupats sempre es queixen de quant d’ocupats estan, els productius deixen que els seus resultats parlin

Quantes vegades has sentit això de: “Vaig al màxim”, “El dia no em dóna”, “Necessito dies de 48 hores”, etc. Les persones ocupades es lamenten de l’ocupades que estan però en lloc de fer una parada en el camí, i pensar com podrien gestionar millor els seus compromisos o analitzar el perquè de la seva hiperactivitat, simplement es lamenten i continuen estavellant-se contra el mur. Les persones productives simplement deixen que els seus resultats parlin per ells, que siguin les seves accions les que descriguin la seva situació. Si al teu voltant tens qui gaudeix de la seva feina, qui sempre es va abans a casa amb els seus compromisos finalitzats, i qui emana seguretat i control, perquè no preguntar-se com ho aconsegueixen? Creus que són molt diferents a tu o simplement han invertit temps a definir el seu treball? Potser hagin après noves formes de gestionar la seva atenció i atendre els seus compromisos? Mai et queixis d’allò que tu mateix permets, busca solucions!

Les persones ocupades practiquen la multitasca. Les persones productives la monotasca

Una de les grans falses creences de qui es creu productiu és aquella que diu: “Puc fer més d’una cosa alhora”, i no ho dubto, la qüestió fonamental és amb quina qualitat ets capaç de fer totes aquestes coses de forma simultània . Vivim en un moment que no se’ns valora per la quantitat sinó per la qualitat del que produïm, així que concentrar tota la nostra energia mental a completar una tasca amb la major qualitat possible hauria de ser el nostre màxim objectiu. Podem fer tres coses alhora i que aquestes ens acostin ben poc als nostres objectius, mentre que podem fer una que aporti tant valorar que podríem deixar de treballar per la resta del dia. Recorda no es tracta de més, sinó de millor.

Les persones ocupades volen veure els altres també ocupats. Les persones productives volen veure a la resta sent efectius

“Si jo estic ocupat, tu també hauries de estar-ho, si no és que no estàs treballant”, i “ningú se’n va de l’oficina fins que se’n va el cap”, són dues de les frases mes demolidores que poden dir-se parlant de productivitat, les altres dues segurament són: “Això es fa en 5 minuts”, i “Sempre s’ha fet així!”, et sonen?
Qui sempre està ocupat, pensa i creu fermament que aquest hauria de ser l’estat natural de qualsevol que l’envolta, no conceben que hi hagi qui decideixi fer menys però millor i gaudir del seu temps, o que és possible complir amb els compromisos sense viure constantment com si el món s’anés a acabar. Envolta’t de gent efectiva i t’encomanaràs de la seva efectivitat, envolta’t de gent ocupada i prepara’t per visitar amb freqüència al teu metge! Recorda el que va dir Lorraine Heath: “La vida és una aventura, tria bé amb qui viatges”

Les persones ocupades parlen de com canviaran. Les persones productives estan canviant

Una de les primeres preguntes que formulo als meus alumnes quan fan un curs d’efectivitat personal és: “¿Com us menjarieu un elefant?”, La primera reacció és de sorpresa, alguna rialla dissimulada, i moltes mirades buscant complicitat i una resposta que no els deixi en ridícul davant la resta de companys, i gairebé sempre passa que n’hi ha algun que amb més o menys decisió contesta: “a trossos?” Correcte! Ningú és capaç d’escometre un gran projecte de cop, i encara que sigui sense adonar-nos, els projectes es componen de petites accions físiques, que una rere l’altra ens acosten al resultat final.
Les persones ocupades creuen que estan massa ocupades per canviar, que ara no tenen temps per això o allò, però si no tens temps per a tu i per als teus objectius, per a qui o perquè creus que hauries de tenir-lo? És genial plantejar-se canvis, pensar en què volem ser i que volem aconseguir, però sense acció no hi ha glòria. Recorda defineix els teus objectius, defineix la teva feina, i posa’t en marxa!

Els resultats no enganyen, si has comptabilitzat ara ja sabràs si simplement estàs ocupat o si realment ets productiu. Si et trobes entre aquests últims, enhorabona i continua amb el teu camí d’èxits. Si per contra, et trobes entre els primers, no desesperis, tots hem passat per aquesta fase i pots superar-la. Fes una parada en el camí, Focalitza’t en gestionar la teva atenció i oblida’t d’intentar gestionar el temps, si vols ser una persona d’Alt Rendiment només has de proposar-t’ho, t’animes?

Article publicat originalment el 21 de juliol a “El Canasto